dijous, 13 de desembre de 2007

La deessa Afrodita

Afrodita és la deessa de l’amor i la bellesa, i s’identifica a Roma amb l’antiga divinitat itàlica Venus. Segons una tradició és filla d'Urà i segons una altra de Zeus i Dione.


En el cas de la primera història, el naixement ocorre en el moment que Cronos (déu del temps) talla els genitals del seu pare Urà i els llança al mar, d’un sorgeix Afrodita. Per aquest motiu se li conegui com "la deessa nascuda de les ones" o "nascuda del semen de déu".


Una vegada que va sortir del mar, Afrodita va ser duta pels vents Céfiros, primer a Citera i després a Xipre, on les Hores la van vestir i la van guiar a l'habitada dels Immortals. Posteriorment, Platón va imaginar que hi havia una Afrodita Urania, la deessa de l’amor pur i filla d'Ura; i Afrodita Pandemo, filla de Dione i deessa de l’amor vulgar.


No obstant això aquesta és una concepció filosòfica tardana. Afrodita és partícip d’un sense número de llegendes. Primer, es va casar amb Efesto (el diví agafo i déu del Foc), però estava enamorada de Llauris (déu de la Guerra).


Compte Homer (escriptor de l’odissea i La Iliada) que mentre els enamorats es lliuraven a la passió en una matinada, en el jaç d'Afrodita, Efesto gelós els havia posat un parany, doncs el Sol li havia contat que la seva estimada li estava sent infidel. Quan els amants es van adonar ja estaven atrapats en una xarxa màgica que tenia l’espòs de la bella deessa, i aquest va ser a cridar a tots els déus perquè fossin testimonis de l’engany.


Tots es van burlar de l’assumpte, però Poseidón (déu del Mar) va demanar clemència i per això Afrodita i Llauris van ser alliberats. La deessa avergonyida va fugir a Xipre, mentre que Llauris es va anar a Tràcia. No obstant això, els seus amors van tenir fruit i de tal unió van néixer Eros (déu de l’amor) i Anteros, Deimo i Fobos (el Terror i el Temor) i Harmonia. De vegades també s’agrega a Príapo.


A part de Llauris, Afrodita va estar involucrada amorosament amb Adonis i a Anquises amb qui va tenir a Eneas (heroi troyano i personatge de l'Eneida de Virgilio) i a Lirno. Però, la deessa va ser especialment coneguda per les seves malediccions i ires, doncs quan algú queia en la desgràcia d’ofendre a la deessa, es condemnava a turments terribles.


Per exemple, va castigar a l'Aurora amb un amor irrefrenable per Orión, ja que havia cedit a les seduccions de Llauris. També va castigar a totes les dones de Lemnos, ja que aquestes no l’honraven, i les va impregnar amb una olor insuportable que va provocar que els seus homes les abandonessin.


De igual manera va castigar a les filles de Cínires i les va obligar a prostituir-se amb estrangers. Per una altra part, caure en la seva gràcia era igual o més perillós. Quan la Discòrdia va llançar una poma a la més bella de les deesses, i va fer que competissin Afrodita, Pales Atenea i Hera, i Zeus va decidir que fos Alejandro (Paris, heroi troyano) el qual definís qui era la més bella, cadascuna li va oferir un regal a canvi que l’escollís.


Pales Atenea li va oferir fer-ho invencible en la guerra, Hera li va prometre el regne de l'univers, i Afrodita la mà d'Helena (filla de Zeus i germana dels Dioscuros), qui era la dona més bella del món. Paris va triar a Afrodita i va anar per aquesta promesa que es va iniciar la famosa Guerra de Troià. Afrodita agraïda amb Paris, ho va protegir durant tota la campanya així com als altres aqueus, incloent al seu fill Eneas, a qui va assolir salvar de la mort.


Encara que Troià anava a perdre la guerra definitivament, Afrodita va assolir rescatar la raça dels aqueus amb el seu fill Eneas, qui després viatgés a una terra desconeguda on els seus descendents Rómull i Rem fundarien Roma. Així és com para el romans Afrodita, Venus per a ells, fora la seva protectora particular i per això Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare. Els animals favorits d’aquesta deessa eren les colomes, i aquestes aus arrossegaven el seu carro.

1 comentari:

Lluís ha dit...

Soufian,
malgrat alguns errors i faltes (poques), el treball està bé. Potser algunes afirmacions les hauries de fer més exactes.