Helios

En l'antiga mitologia grega, Helios era la personificació del sol, representat de forma juvenil i atlètica.
El seu equivalent en la mitologia romana és Sol.
És fill del tità solar Hiperión i la seva germana Tea. Té dos germanes: la deessa lunar Selene i la deessa de l'aurora Eos.
Helios va ser un dels déus preolímpics, de fet segons la llegenda, quan Zeus va repartir el món, no li va oferir cap poder sobre cap element i, el déu enfurit, es va allunyar creant Rodas com a refugi. Finalment Zeus li va atorgar el control del sol.
En la seva estancia a Rodas es va unir a la nimfa Rode i va tenir set savis fills: els Helíadas
Diu un mite que cada dia, Helios conduïa el seu ardent carro d'or a través del cel proporcionant llum als déus i als mortals. Al vespre es submergia en l'oceà occidental, des d'on era conduït en una copa d'or al seu palau d'orient. Només Helios era capaç de controlar els feroços cavalls que tiraven del carro. Els noms d'aquests eren: Flegonte ('ardent'), Aetón ('esplendorós'), Pirois ('igni') i Éoo ('alba').
Helios es va casar amb Perseis, amb qui va tenir diversos fills: Eetes, Circe, Calipso i Parsifae. No obstant el seu fill més conegut és Faetón.
Un dia, el seu fill Faetón li va demanar que deixés portar el carro i, Helios, que havia jurat pel riu Estigia donar-li tot el que volgués, li va concedir. Quan va arribar el dia, a Faetón li va entrar el pànic i va perdre el control dels cavalls blancs i Zeus es va veure obligat a intervenir colpejant el carro amb un llamp per parar-lo, i Faetón es va ofegar al riu Erídano.

Helios va ser adorat en tot el Peloponès i especialment a Rodas, on se celebraven torneigs anuals en els seu honor. Li va ser dedicat el Coloso de Rodas: una de les set meravelles del món antic.

Al cap dels segles, Helios -en favor d'Apol·lo- va perdre la seva hegemonia sobre el sol.