dijous, 24 de gener de 2008

Persèfone.

Persèfone és una deesa grega, filla de Zeus i Demèter.

El seu mite diu que, quan Persèfone era jove, s'anomenava Core que significa “donzella” i Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Core ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (algunes versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).

Per aquest motiu es diu que Persèfone va marcar les estacions i que, a més, la deesa tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).

3 comentaris:

Lluís ha dit...

Laura,
bé el treball. Només unes petites observacions:
-No hi ha títol!
-La lletra potser és una mica petita.

Anònim ha dit...

Hola, Laura

M'ha agradat molt el teu treball, no es fa pesat de llegir i aixó s'agraeix molt, segueix així!

Mercè

aina ha dit...

està molt be
el treball
segueix aixi

bon cap de setmana