heracles

L'origen diví d'Hèrcules

Hèrcules és l'heroi màxim de la mitología clàssica, tebano de naixement i, durant part de la seva vida, també de residència, encara que tirintio o miceneo per la seva família. Quant a la transició espanyola del seu nom, és recomanable la forma ?Hèrcules? més bé que la forma ?Heracles?, on cap aclarir que Heracles, és el nom d'aquest personatge per a la mitología grega i Hèrcules per a la mitología romana. Hèrcules, fill de Zeus, és l'últim heroi que aquest engendra en dona mortal, a l'enamorar-se d'Alcmena, la filla d'Electrión, a la qual trobant-se ella en Tebas, enganya presentant-se-li
amb la figura corporal d'Amfitrió.
Heracles amb la poma del
Jardí de les Hespérides

Alcmena, establerta en Tebas amb Amfitrió, no havia consentit a consumar el seu matrimoni amb Amfitrió fins que aquest executés la campanya de càstig contra els Teléboasque Electrión no havia pogut dur a terme. També Amfitrió, després de l'episodi de la guineu de Teomeso, havia partit cap a Tafos i, havia aconseguit una total victòria contra Pterelao i els Teléboas. Emprèn,
Doncs, Amfitrió el seu triomfal retorn a Tebas, però quan està ja prop de la ciutat, quan Zeus, enamorat d'Alcmena, es presenta a ella fent-se passar per Amfitrió, li conta que ha complert victoriosamente la missió de càstig contra els teléboas que ella li havia exigit (per ser els matadores dels germans d'Alcmena), i assoleix així que Alcmena li rebi en el seu jaç, creient que és Amfitrió i consentint per fi en la consumación del matrimoni: engany dels més cèlebres de tota la mitología clàssica.

Zeus, entusiasmat per Alcmena perllonga triplica la durada de la nit i estar més temps amb ella. A l'acabar la llarga nit i concebre a Hèrcules, Zeus li regala una copa que diu haver rebut com trofeu de victòria per part dels seus soldats i es marxa. Poc després, el veritable Amfitrió és rebut per Alcmena, qui ho tracta amb certa fredor, i al contar-li les seves anècdotes a Alcmena, aquesta li diu que ja les hi ha contat la nit anterior, el que alarma grandemente a Amfitrió, que crida a Tiresias perquè li il·lustri sobre el que li hagi pogut succeir.
Hèrcules, el més gran heroi de la mitología Clàssica. Vestia amb la pell del lleó, el cap del qual usava com casc. En aquesta imatge combatent a la Hidra de Serna.

Temps després, Hèrcules neix i Hera, la reina de l'Olimp i esposa de Zeus, li declara una guerra que duraria tota la vida terrestre d'Hèrcules. Inclusivament abans que Hèrcules venja al món, Hera retarda el seu naixement. Es diu que el nom d'Hèrcules ve de "La glòria d'Hera". Sent encara un bebé, Hera li envia un parell de serps per a acabar amb la seva vida, no obstant això, Hèrcules és el qual acaba estrangulándolas amb les seves mans.

En Tebas, Hèrcules creix i rep educació: Amfitrió li ensenya a conduir carros, Autólico, fill d'Hermes, a lluitar amb els braços i cos, Éurito, rei d'Ecalia, a disparar l'arc, Cástor a lluitar amb les armes, Lli a tocar la cítara i cantar als seus concordes. A Lli, germà d'Orfeo, ho mata Hèrcules copejant-li amb la lira irritat perquè Lli li hi havia al seu torn copejat. Jutjat per aquest homicidi, es va defensar Hèrcules al·legant una llei de Radamantis que proclamava innocent a qui repeliese una agressió injusta, i va ser absolt. Però Amfitrió, tement que Hèrcules repetís tal actuació, ho envia a cuidar del bestiar boví en els pastizales. Allí és on Hèrcules es fa adult aconseguint enorme alçària i força.
Hèrcules i la caça al lleó de Citerón

La primer feta d'Hèrcules va ser donar mort al lleó del Citerón, que causava estralls en els ramats bovins d'Amfitrió i de Tespio. Tenia Hèrcules divuit anys, i es va encaminar al Citerón amb la intenció de donar caça al lleó, cosa que no va assolir més que al cap de cinquanta dies, durant les nits dels quals s'allotjava en casa de Tespio, rei de Tespias en Beocia. Tenia Tespio cinquanta filles, i va concebre el projecte que totes elles tinguessin fills d'Hèrcules. Per a això Hèrcules s'acostaba amb una filla diferent cada nit, creient Hèrcules que era sempre la mateixa, a causa de la falta de llum.

Hèrcules engendra així en les Tespiades fins a cinquanta fills, tots homes.

Als cinquanta dies Hèrcules mata al lleó, el desuella, i utilitza la pell com cobertura i les fauces com casc, i aquest és la famosa vestidura d'Hèrcules.
Hèrcules allibera als tebanos

La segona feta d'Hèrcules va ser alliberar als tebanos de l'oneroso tribut que estaven obligats a satisfer al rei Ergino d'Orcómeno, rei dels Minias, pare de Trofonio i Agamedes, fill de Clímeno, nét de Presbón, i biznieto de Frixo i Calcíope. El tribut consistia en cent vaques a l'any durant un període de vint, i havia estat imposat per Ergino als tebanos, després de causar en ells gran mortandad i com condició de la pau, en càstig d'haver donat mort al seu pare Clímeno un tebano cridat Perieres, auriga de Meneceo. Venien, doncs, els emissaris d'Ergino a cobrar el tribut anual, quan es topa Hèrcules amb ells i els ultraja amb la més refinada ferocidad, tallant-los orelles, nassos i mans i lligant-se-les als colls, després de la qual cosa els ordena que vagin a dir a Ergino que aquest és el tribut que duen de Tebas. Ergino torna per a prendre venjança, però Hèrcules, que ha rebut armes d'Atenea, i que es col·loca al capdavant de l'exèrcit tebano, ho derrota i mata, i imposa llavors als d'Orcómeno un tribut doble del que ells havien imposat a Tebas. En aquesta batalla mor Amfitrió. Hèrcules, en premi de la seva distingida actuació, rep de Creonte la mà de la seva filla major, Mégara, de qui té tres fills, cridats Terímaco, Creontiades i Deicoonte.

Creonte casa a la seva segona filla amb Íficles, el germanastre d'Hèrcules, que, d'un matrimoni anterior, amb Astimedusa, filla d'Alcátoo, tenia un fill cridat Iolao, que va anar sempre molt volgut d'Hèrcules. Per la seva banda Alcmena, al quedar vídua, casa de nou, amb Radamantis, el fill d'Europa i Zeus, que havia estat bandejat de Creta per haver donat mort al seu germà, i ambdós viuen en Ocáleas de Beocia fins a la mort d'Alcmena, d'avançada edat i després d'haver sobreviscut al seu fill Hèrcules i al seu nét Fil.


Hera, l'esposa de Zeus, la mateixa que seria enemiga d'Hèrcules durant tota la seva vida mortal fins que es reconciliés amb ell en l'Olimp.

Havent-hi Hèrcules après d'Éurito el maneig de l'arc i fletxes, rep d'Hermes una espasa, d'Apol·lo l'arc, d'Hefesto una coraza d'or, d'Atenea un peplo i de Poseidón un cavall; ell mateix es fabrica la seva altra gran arma característica, la maza, tallant-la d'un arbre de Nemea.

A continuació Hera, li fa tornar-se boig, en l'estat del qual mata als fills que ha tingut de Mégara i a dos d'Íficles, després de la qual cosa recupera la lucidesa, és purificado per Tespio, i va a Delfos, a consultar a Apol·lo on ha de viure.
Hera Campana. Còpia romana en marbre
de l'original grec, segle II

A l'arribar Hèrcules a Delfos, rep per primera vegada, de la Pitia, el nom d'Hèrcules, havent-se cridat abans Alcida, és a dir, el patronímico relatiu al seu avi patern Alceo, el pare d'Amfitrió. Hèrcules, doncs, és saludat en Delfos amb el nou nom per la Pitia, que a continuació li diu que ha de posar-se a les ordres d'Euristeo, rei de Tirinto i Micenas i haurà de realitzar deu tasques que aquest li manarà, després de la qual cosa es guanyarà la inmortalidad.