Hestia

Hestia Deessa de la llar

En la mitologia grega, Hestia (en grec antic Ἑστία Hestía) és la deessa de la llar, o més apropiadament, del foc que dóna calor i vida a les llars. El seu culte s'assemblava a la escita Tabiti, i la seva equivalent romana seria la deessa Vesta, encara que el culte romà a aquesta diferia bastant del dels grecs. Era la filla dels titanes Cronos i Reva, i la primera a ser devorada pel seu pare.

Encara que estimada per Poseidó i per Apol·lo, va jurar sobre el cap de Zeus que romandria sempre verge, al que el rei dels déus va correspondre cedint-li els llocs preminents de totes les cases i la primera víctima de tots els sacrificis públics, per evitar amb la seva negativa una primera disputa entre els déus. No obstant això la seva preferència, Hestia va renunciar al seu lloc en el Olimp a favor de Dionis, i va preferir retirar-se a vigilar el foc sagrat dels déus.

Com deessa de la llar i la família, Hestia apesares sortia de l'Olimp, i mai s'interposava en les disputes dels déus i els homes, poques vegades apareix en els relats mitològics a pesar de ser una de les principals deesses de la religió grega i, posteriorment, romana. Mostra d'aquesta importància és el fet que Hestia era a la primera que se li feien les ofrenes en els banquets, abans fins i tot que a Zeus. Se li solien sacrificar vedelles de menys d'un any, al·ludint a la seva virginidada.