Dionís (el naixement)

Cràtera grega. Zeus i Dionís naixent de la seva cama.


Dionís (també anomenat Bacus i Acratòforos) era el déu del vi, les festes, el desfrenament però també del teatre. És representat amb raïm o amb una pantera negra.

Va tenir un naixement inusual, cosa que crea dificultat per encaixar-lo al panteó olímpic. La seva mare, Sèmele, era una dona mortal i el seu pare era Zeus, rei dels deus olímpics.
Zeus estava casat amb Hera, que es va adonar de la infidelitat del seu marit quan va veure Sèmele embarassada i, amb l'aspecte d'una dona gran, es va guanyar la confiança i amistat de la mare de Dionís i li va explicar que el seu estimat no era Zeus si no un home normal i va plantar a la ment de Sèmele les llavors del dubte. Sèmele, impulsada per la curiosistat, va demanar a Zeus que es mostrés amb tota la seva glòria com a prova de la seva divinitat i, desprès de molta insistència per part de la mortal, va acceptar i, al mostrar-se, Sèmele va morir carbonitzada ja que va apareixer amb llampecs, trons i llamps.
Zeus va aconseguir salvar a Dionís, que encara era un fetus, i se'l va "guardar" a la cuixa fins al moment que va nèixer. Aixì doncs, va néixer dos cops.

Altres versions expliquen que Dionís va ser el fill de Zeus i Persèfone, la reina dels inferns.
Hera, la esposa gelosa de Zeus, odiava al nen pel fet de ser fill de la infidelitat aixì que va enviar als Titans perquè el descuartitzessin després d'enganyar-lo amb joguines. Zeus va fer fugir als Titans amb els llamps però massa tard ja que, quan va arribar, ja s'havien menjat tot el cos menys el cor, que va ser salvat per Atena, Rea o Demèter (depèn de les fonts).
Zeus va fer servir el cor per recrear-lo al ventre de Sèmele. (Altres versions diuen que Zeus va fer-li menjar a Sèmele el cor del nen perquè es quedés embarassada). Aixì doncs, aquí també va néixer dos cops.

El nom de "Dionís" vol dir: "El que va néixer dos cops".