Narcis

En la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος )era un jove conegut per la seva gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es conta la d'Ovidio, que va anar el primer a combinar les històries d'Eco i Narcís, i relacionar-les amb l'anterior història del vident cec Tiresias. Segons aquesta última, tant donzelles com nois s’enamoraven de Narcís a causa de la seva hermosura, mes ell rebutjava les seves insinuacions. Entre les joves ferides pel seu amor estava la ninfa Eco, qui hi havia disgustat a Hera i per això aquesta li havia condemnat a repetir les últimes paraules d’allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar-li a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar ?Hi ha algú aquí??, Eco contenta va respondre: ?Aquí, aquí?. Incapaç de veure-la oculta entre els arbres, Narcís li va cridar: ?Veuen!?. Després de respondre: ?Veuen, veuen?, Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor, pel que la ninfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que solament va quedar la seva veu. Per a castigar a Narcís, Némesis, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en una font. En una contemplació absorta, incapaç d’apartar-se de la seva imatge, va acabar llançant-se a les aigües. En el lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

soufian lalouh