Tiresias

En la mitologia grega, Tiresias (en grec Τειρεσίας), va anar un endevino cec de la ciutat de Tebas i juntament amb Calchas, és un dels dos adivinos més cèlebres de la mitologia grega. Fill d'Everes ?que al seu torn era fill de l’esparto Udeo? i de la ninfa Cariclo, Tiresias va tenir al seu torn dues filles: Mantell i Dafne. Tiresias és un endevino que apareix en tots els episodis mitològics relacionats amb Tebas, des de l’època de Cadmo fins a l’expedició dels Epígons: va ser ell qui va aconsellar que es lliurés el tron de la ciutat al vencedor de l'Esfinge i, més tard, les seves revelacions conduiran a Edipo a descobrir el misteri que envoltava el seu naixement i els seus involuntaris crims. Tiresias també apareix en l’odissea (Cant XI): Ulisses anirà a consultar-ho a l'Hades per a esbrinar les circumstàncies en què es desenvoluparà el seu retorn a Ítaca. Tiresias era cec des de jove. Segons les versions, la seva ceguesa va ser causada per la deessa Atenea ?que ho va castigar per haver-la sorprès mentre es banyava? o per la deessa Hera ?després d’intervenir en una disputa sobre el plaer que tenia amb Zeus?, encara que en ambdós casos com compensació li va ser concedit el do de veure el futur. En l’ultima versió, Tiresias va sorprendre a dues serps apariant-se i les hauria separat, convertint-ho Hera en dona. Set anys més tard, va tornar a veure a les serps en circumstàncies similars i llavors Hera ho va fer recobrar el seu sexe. Aquesta experiència única va fer que Zeus i Hera recorreguessin a ell com àrbitre en una discussió sobre qui experimentava més plaer sexual. Quan Tiresias va afirmar que l’home experimenta una desena part del plaer que la dona, Hera, indignada ho va castigar deixant-ho cec. Zeus, no obstant això, li va atorgar el do de la profecia i una llarga vida. El significat essencial de la figura de Tiresias resideix en el seu paper de mediador: gràcies als seus dots profètiques, mitjana entre els déus i els homes; per la seva condició andrògina, ho fa entre homes i dones; i per l'excepcional durada de la seva vida, entre els vius i els morts. El personatge reapareix en la literatura europea en el seu doble caràcter de profeta i d’androgin des de l'Edipo rei de Sófocles (425 a d C) fins als nostres dies

Soufian Lalouh