Les Amazones

Gran poble llegendari
habitat exclusivament per
dones guerreres,
amb fama de ser
invencibles,
filles del déu de la guerra
Ares i de la ninfa Harmonía.

Es deia que les amazones vivíen al regne del Pont, prop de la costa del mar Euxino, on constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina.
Els seus territoris s'estenien per la zona del riu Tanis, però que Afrodita, disgustada per les seves actituds rudes, les va obligar a traslladar-se a Capadòcia.
Fundaren varies ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos.

Excluïen als homes de la seva societat, cap home tenia permís per residir al país de les amazones, però un cop a l'any visitaven als gargaris, un poble veí, per evitar l'extinció de la seva raça. Els fills varons eren assasinats o enviats amb els seus pares.


Les filles eren criades i ensinistrades per ocupar-se de les tasques del camp, la caça i l'art de la guerra, i es diu que es cremaven o tallaven un pit per facilitar el tensament de l'arc.
D' aquí ve el seu nom amazones, que significa 'sense un pit' o també 'dones lluna'.

Aquestes dones guerreres rendien un culte especial a la deessa Artemis, ja que la consideraven la seva afí, al ser aquesta caçadora i verge, i també creient fermament en l'energia mística i sobrenatural.


Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues:

·Van invaïr Lícia, però van ser derrotades per Belerofont,enviat per Iobates (rei de Lícia) amb l'esperança de que morís a mans de les dones guerreres.

·Van lluitar contra els atlants, les gorgones i els frigis, i la reina Hipólita les portà a la victòria.

·Van participar cap al final de la guerra de Troya, ajudant als troyans, encara sent les seves antigues oponents. Van ajudar-los a combatre contra els grecs, sota el comandament de la reina Pentesilea, que morí a mans d'Aquiles, però, fent que abans de morir aquest s'enamorés d'ella per fer-lo patir.

·La novena feina imposada a Heracles per Eristeu fou aconseguir la possessió del cinturó de la reina Hipólita. Aquesta li entregà el cinturó però Hera, provocà una rebel·lió entre les amazones fins que Heracles matà a la reina. Heracles fou acompanyat per Teseu, qui va raptar a la princesa Antíope, germana de la reina, cosa que va comportar l'invasió d' Àtica en represàlia, on Antíope morí lluitant al costat de Teseu.

·També es diu que les amazones van emprendre una una expedició militar contra l'illa de Leuce, en la embocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat dipositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegué atemorint als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se.

En el segle V a. de C., l'historiador grec Herodot va informar que una dona guerrera cavalcava per les estepes del sud de Rússia. D'acord amb ell, els grecs van vèncer a les Amazonas a la batalla de Termodón i van fer moltes presoneres.

Durant el viatge a casa per mar, les dones van matar als seus captors, van prendre el vaixell i es van endinsar en una tempesta. La tempesta les va dur a la riba, on es van encarar amb altre exèrcit, els Escitas.
Els Escitas van fer la pau amb les Amazonas i van tenir fills amb elles. El resultat va ser una societat matriarcal. D'acord amb Herodot, els Escitas cridaven a les Amazonas "Oiorpata", assassines d'homes.
Les dones controlaven la seva societat, i tenien dues reines, una per a la defensa i l'altra per a les tasques domèstiques. Les dues compartien el govern.
Les dones usaven les armes no només per a defensar la seva pròpia terra, sinó també per a fer nombroses conquestes en els territoris veïns.

Elles lluitaven a peu i a cavall, portant escuts de mitjalluna i empunyant llances, arcs, destrals de batalla i espases.

La llegenda diu que les Amazonas van ser les primeres a muntar a cavall.
Les Amazonas es portaven bé amb els cavalls i amb les seves venerades heuges.
Moltes Amazonas tenien en els seus noms la paraula hipo, que significa cavall.

Cavalcaven tan bé, que eren conegudes per això en tota la regió. Podien ballar damunt del cavall, aixecar-se quan anaven a galop, saltar d'un cavall a un altre i saltar sense cadira a través del foc.
A més de ser les primeres a muntar a cavall, també ho van ser en utilitzar el ferro.

Podien destruir poblacions senceres d'homes adults, i no havia defensa contra elles. La seva vestimenta consistia en una curta túnica cenyida per a l'acció, a vegades oberta en un costat per a exibir la figura de la dona. L'objectiu era indicar als estrangers que estaven guerrejant contra els homes.

També duien capes de pell de pantera i armadures. Les Amazones estaven orgulloses de si mateixes.
Elles no es doblegaban davant cap home, per cap raó. Si la història les ha recordat és perquè els agradava la guerra i odiaven als homes, consideraven que havien de perseguir a les cultures estrictament patriarcals dels homes i matar-los per les seves creences.

Les Amazones refusaven de perdre la seva llibertat i els seus drets, per tant, eren considerades com perilloses i antinaturals.

La seva extinció va ser produïda a causa dels Grecs i altres societats patriarcals que anaven en contra que aquestes dones es defensessin tan ferament per conservar els seus drets.


A l'Eneida, l'escriptor romà Virgili va recollir molts mites de les Amazones pel seu personatge de la donzella guerrera volsca Camilla.


(Foto: Amazona preparándose para la batalla de Pierre-Eugène-Émile Hebert, National Gallery of Art)